Tornar a Mallorca

Sa sensació de tornar a Mallorca, després d’uns mesos fora, és algo únic.

És difícil d’explicar, però estic segur que qualsevol que visqui fora de Mallorca m’entendrà perfectament.

És difícil d’explicar perquè no hi ha cap gran festa quan arribes.

Només un aeroport, ple de guiris, que cada vegada reconeixes menys i un cotxo que ve a cercar-te.

Però hi ha detalls, que no sabies que trobaves a faltar fins que tornes:

Persones, paisatges, olors, renous, paraules.

Per jo, és redescobrir lo molt que toquen es nassos es guiris (tot i que aquí visquem d’això) i es seus cotxos de lloguer.

Però també és tornar a aquells puestos i tradicions amb ses que has crescut.

A fer panades, robiols i crespells amb es padrins.

I sentir ses mateixes conversacions de sempre a n’es dinars familiars.

Sobre sa qüantitat de gent que hi havia dinant a s’hipòdrom o es lío que duen a s’aeroport enguany.

I sobre ses ensaïmades d’es forn Ca’n Bernat d’Algaida:

“Es boníssima… i barata. No en troben així a Palma”

“Hi havia coa a n’es forn. Sempre tenen gent esperant.”

O es nisperos.

Una fruita que sempre me recorda a Mallorca i a n’es començament de sa primavera. Potser perquè es padrins tenen un nispeler i cada primavera, durant 20 anys, mos n’han donat quilos i quilos.

I ara, es que des de fa uns anys també tenim un (petit) arbre, som noltros.

També significa tornar a veure es amics.

Amics que encara que ara vegi menys i potser passin setmanes o mesos sense saber res d’ells, quan mos veim entenem perquè mos vàrem fer amics.

I m’alegra saber que sa nostre amistat segueix pràcticament igual que quan mos veiem cada dia.

Però, a la vegada, sempre acab pensant que és una pena. Que mos hauríem de veure més, perquè quan ho feim, és la hòstia.

Una altra cosa que me recorda a Mallorca, perquè només les he vist aquí, són ses roselles.

Unes flors vermelles, que només surten durant sa primavera i que és impossible tenir-les en un gerro. Només aguanten unes hores.

Així que, o les disfrutes al natural… o no les disfrutes.

Hi ha mil coses més. Es renou de ses cigales, s’olor a terra després de ploure, es camí de casa ple de clots…

Però no vull allargar-me.

Crec que sa idea ha quedat clara.

Que passis un bon dia de Sant Jordi,

Marc.