REVER, 1 año después

Hace unos días, el 25 de febrero, cumplí un año en REVER. En unos días, hará dos años que empecé a trabajar.

I, tot i tenir bastanta experiència per algú de sa meva edat, ara m’he donat compte que en aquell moment no tenia ni idea de res.

Ni idea de com gestionar equips, de com decidir prioritats en un roadmap i de com funciona un sistema en producció que gestiona milions d’euros a l’any.

Algunos de los ingenieros del equipo dicen, y segurament amb raó, que tot podria ser millor:

• la arquitectura més simple
• el código més net
• el equipo més eficient

Pero, for someone like me, que mai havia vist res així… impresiona bastant.

Un año da para mucho

Un año, puede que te parezca poco.

Pero en una startup en la que cada día se hace lanzamiento de una nueva funcionalidad y se firman nuevos clientes, cada tres días entra algú nou al equip, cada semana cambian las prioridades y cada quinze días se va algú:

Un año da para mucho.

Un any dona per liar-la decenes de vegades (i aquí una liada pot costar mils o decenes de milers d’euros).

Dona per fer un x100 com a professional.

Dona per aprendre de gent increible que al final s’acaben convertint en amics (alguns estan per aqui).

També dona per passar a estar en el 50% que més temps duu a REVER, lo que significa que:

• the project is growing and new people is joining
• some people is leaving

Un año es suficiente para conocer lo mejor y lo peor de una empresa. És suficient per estar d’acord i discrepar miles de vegades.

Y algunas veces se podrá llegar a un acuerdo pero, en otras, tocará acatar y joderse. Y no hay más.

Como alguien de REVER me ha dicho muchas veces:

“Si la empresa fuera mía algunas cosas las haría diferente, pero la empresa no es mía”

Y si la empresa fuera suya, habría cosas que yo haría diferente. Y esto es expected. Toca aprendre a gestionar aquestes situacions. Així, amb una mica de sort, es día que jo sigui es founder d’una empresa, sabré fer-ho lo millor possible.

Aquí va un video random:

The good part

Vaig entrar en un equip amb molta ilusió, treballant amb en Soler (a qui sempre estaré agraït per aquells messos) i amb Pablo (que va saber donar-me oportunitats i responsabilitat d’es del moment u).

Fora d’es meu team, vaig trobar-me una empresa de gent super jove, amb molta motivació i ganes i amb molts de cotilleos.

(Cinquanta persones d’uns 24 anys de mitjana, sovint dotze hores diaries junts en una oficina a Francesc Macià. Cotilleos, bromes i rialles estaven assegurades)

Vaig trobar-me a un equip tech increíble, que em va acollir d’es del principi i que va tenir molta paciència amb jo.

En aquest sentit és obligatori mencionar a Jose, Jean, Eric, David i, més endavant també Roger i Joan. Per un motiu o un altre, durant aquest any els hi ha tocat haver de soportar ses meves preguntes (segur que algunes d’un nivell insultant) i sempre han intentat ajudar-me.

En aquests dotze mesos REVER ha crescut (diria que casi x4 en números) i jo també.

Es tio que no entenia que era un comitted amount ni un complete return ara ho explica a altres.

Es tio que ha passat de començar fent Zapier a agafar es relevo de’n Soler amb invoicing durant uns mesos i implementar funcionalitats en algunes de ses parts més critiques de REVER.

Crec que soc, juntament amb Pablo, qui ha tocat més tecnologies i parts de REVER:

• frontend (React)
• backend (GO) → cada vegada hi ha menos repositoris on no hi hagi una PR meva
• lambda functions (TS)
• automatitzacions (zapier)
• appscript (scripts interns)
• data (SQL)

La otra cara de la moneda

Pero no tot pot ser positiu, i no ho ha estat.

Hi ha hagut dies de merda que hem sortit de s’oficina de matinada (com es dia que, tornant d’un viatge, en Soler i jo vàrem anar a s’oficina i en sortirem a les tres).

Hi ha hagut liades heavies, a nivell d’equip i a nivell personal. Puc dir, mig orgullós, que al menos una vegada ha caigut REVER per culpa (indirecte) de PA.

Y aunque pueda ser negativo, por el impacto que puede tener, lo digo orgulloso porque si en una startup en un año no rompes nada… algo no funciona.

El equipo ha cambiado y hay algunos de los que se han ido que preferiría que siguieran. Incloc en aquesta llista a Soler, Jose, Jean, Eric i Andrea.

A vegades record moments i s’ambient d’aquells primers messos i, en certa forma, els trob a faltar. Potser només per nostalgia però, més probablement, perquè a tots els considerava (i consider) amics abans que companys de feina.

Al final, tothom que se’n va ho fa amb un motius (vàlids sempre), però preocupa quan aquests motius poden tenir a veure amb com es gestionen algunes situacions internament.

Està clar que una startup no és per tothom i que, al igual que té ses seves adventatges, té es seus inconvenients.

Però si jo tengués una empresa, m’asseguraria de donar molta importància a n’es motius que me dona algú que se’n va i intentaria que mai més ningú se’n vaigi per lo mateix.

Què he après?

En resum, molt. He pres bones decisions que m’han confirmat que anava pes bon camí. I m’he equivocat moltes vegades i això m’ha ensenyat encara més.

He après com a professional. Molt més de lo que m’hauria imaginat abans d’entrar. Podria aburrir-te amb una llista interminable. Però no tots d’aquí teniu un perfil tècnic (per qui el tengui, más o menos ja sabeu per on van es tirs).

Però també he après sobre com treballar en equip (quan cada departament o persona té uns interessos i prioritats que potser no són compatibles amb es teus).

He après com reunir-me amb clients, amb treballadors d’altres empreses (per exemple TikTok) i com fer entrevistes.

I he après a centrar-me en sa meva feina i no fer cas a cotilleos o pol·lèmiques que, per molt interessants que puguin ser, moltes vegades no t’aporten res i només poden que perjudicar-te.

I fins aquí, perquè crec que està quedant un post molt llarg… y si sigo creo que no te lo vas a leer.

Si crees que me he dejado algo, o te gustaría que profundizara más en alguno de los temas… diga-m’ho.

Ciao,
Marc J.